glaciers meltdown: impact on hydraulic production

El passat 02.03.2015, et parlava d'empreses elèctriques que, als USA, estaven finançant les recerques dels negacionistes del canvi climàtic. No és el cas de l'empresa on treballo que, durant la pausa del migdia dels passats 26.01 i 12.02, va presentar al personal els resultats de la seva col·laboració en el Cluster 1: Hydrologie - Glaciers, eaux souterraines et événements extêmes del projecte PNR 61: Gestion durable de l'eau del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique .

En el marc del clúster mencionat, hi ha un apartat destinat a l'estudi del retrocés de les glaceres alpines on participen la ETH de Zuric, la Uni de Ginebra i Alpiq, i que està dirigit per Martin Funk, cap de la Secció de Glaciologia al Laboratori de Hidràulica, Hidrologia i Glaciologia de la ETH de Zuric.

Com pots veure al vídeo: Perspectives du projet "Recul des glaciers – restera-t-il suffisamment d’eau pour la production...?  a canvi del seu suport financer, Alpiq va demanar respostes precises a l'equip del projecte sobre aquests punts: quin és el volum actual de gel? a quina velocitat fondran les glaceres? quines son les estimacions del volum d'aigua que arribarà a les centrals de producció? quan?

Tot i que pots trobar informacions més detallades al vídeo i, de manera més precisa, als enllaços a les pàgines del projecte (en particular les dades LIDAR o del sistema de radar GPR), passo a fer un resum d'algunes de les conclusions que vaig trobar més interessants:

• Globalment, els volums d'aigua creixeran fins 2030 - 2040 i després disminuiran de manera important. Si en el cas de la glacera de l'Aletsch el volum d'aigua màxim s'assolirà en 2050, la glacera de Gries ja l'ha atès gairebé, i la tendència a la baixa podrà observar-se en els propers anys.
• En el cas del complexe hidroelèctric d'Electra-Massa, l'embassament de Gebidem, que emmagatzema l'aigua de la glacera de l'Aletsch, no està adaptat pel volum d'aigua estimat fins 2050. Hom estudia actualment l'interès de la realització de treballs destinats a l'elevació de la presa o el redimensionament dels equipaments de la central de producció de Bitsch.
• Finalment, el tema de l'erosió i de l'aport sedimentari que, d'una banda té un impacte sobre la reducció del volum d'emmagatzematge dels embassaments, i d'una altra banda provoca el desgast i danys a les turbines. Per exemple, a la central de producció de Bitsch hom ha mesurat 40 tones de sediments per hora!  

Personalment, soc escèptic sobre l'interès del redimensionament de les instal·lacions. D'una banda perquè els preus de l'electricitat mai no han estat tant baixos, i l'electricitat que es produeix als grans complexos hidroelèctrics te uns costos de producció que a penes poden competir amb el de les energies renovables. D'una altra banda, Alpiq està implicada en un projecte colossal per la construcció d'una central reversible a Nant-de-Drance. A menys que una decisió política del govern federal afavorís el redimensionament de les instal·lacions actuals, crec que seria una aposta econòmicament molt arriscada.