Thursday, October 13, 2016

un capitalisme diferent ...

Si mai has visitat Suïssa, hauràs vist per tot arreu una cadena de supermercats que porta per nom Migros. De fet, Migros és molt més que una cadena de supermercats, és tota una referència socio-liberal que ha inspirat generacions de polítics i empresaris del país ... abans que aquests darrers entreguessin la direcció de les empreses als managers d'origen angle-saxó.

Però Migros, no es pot entendre sense parlar del seu fundador: Gottlieb Duttweiler. Odiat per uns, adorat per altres, mai va deixar indiferent ningú.

"Dutti" va nàixer el 1888 a Zürich i va ser un self-made man molt influenciat pels Estats Units. Un home a la vegada paternalista, visionari, però també un polític sense pèls a la llengua: un empresari d'un altre temps sense el qual no s'entendria el darrer gran mite suís: la igualtat, la solidaritat i la prosperitat compartida (1).

En 1923, després de la liquidació d'un comerç d'ultramarins on havia començat treballant d'aprenent i del que esdevindria soci dos anys més tard, va marxar al Brasil per dirigir una plantació de cafè i l'explotació d'un ramat de bovins. No podent suportar el clima, ho va vendre tot. Però abans de tornar a Suïssa, un viatge als Estats Units li va permetre tornar ple d'idees (2).

El 1925 va crear la societat de responsabilitat limitada Migros SA, que tenia com a objectiu la venda de productes al client sense passar per cap intermediari. I molt abans que Aldi o Lidl, es va concentrar en la venda de sis productes bàsics: cafè, arròs, sucre, pasta, greix de coco i sabó, que venia en cinc camions Ford T que actuaven com a botigues ambulants i distribuïen aquests productes en zones rurals on, o bé es venien a preus prohibitius, o simplement no es venien. Els camions de "Dutti" els venien a un preu 40% per sota del de la competència.

El 1926 "Dutti" va provocar una vaga de protestes de sindicats i de botiguers d'arreu del país, que es van dedicar a sabotejar els seus camions quan va obrir el primer lliure-servei de Suïssa a Zürich (3). Avui ens pot semblar una reacció desproporcionada, però cal recordar que, fins aquell moment, era el dependent qui anava a buscar a unes estanteries amagades de la vista del public els productes que aquest li demanava. Una de les contradiccions paternalistes de "Dutti" era que, per raons morals, estava prohibida la venda d'alcohol i tabac als supermercats de Migros ... el que no li impedia mostrar-se públicament com un fumador de puros compulsiu.

els camions arribaven a tot arreu
En fi, la pressió social contra l'obertura d'aquest primer supermercat va ser tant gran que la gent s'amagava perquè no se sabés que comprava a Migros. El boicot va ser tant gran que va arribar al transport de productes a la companyia. Va ser llavors que Duttweiler va decidir que Migros produiria directament els productes que vendria: incloent el cafè, l'oli o la xocolata, ... amb marques pròpies i seguint les tècniques de producció més modernes que es practicaven als Estats Units.

L'èxit d'aquesta formula va ser enorme. Mentre tant, els camions seguien portant els productes de Migros als pobles més isolats dels Alps.

El 1935, "Dutti" va crear l'agència de viatges Hotelplan (4) amb l'idea d'oferir viatges a baix preu que democratitzessin el turisme entre el poble suís. En 1941, al bell mig de la II Guerra Mundial, va decidir abandonar la propietat de la companyia, va oferir les accions als seus clients i la va transformar en una cooperativa de la que ell es va convertir en assalariat (5). Cal saber que l'altre gegant de la distribució a Suïssa, el grup Coop, és una societat cooperativa que es va crear el 1895 i que, en 1915, agrupava 407 societats cooperatives arreu del país (6).

fins i tot quan les carreteres ...
En 1948, "Dutti" va crear l'École-club Migros. El mateix any va integrar al grup la companyia 'Ex Libris', que publicava sota llicència els autors més importants de la literatura alemanya. El cash obtingut  el va utilitzar per donar suport a l'edició de joves autors suïssos i engegar una col·lecció anomenada "ch", que tenia per objectiu promoure l'intercanvi cultural entre les quatre regions lingüístiques del país.  Dos anys més tard va crear la Banque Migros, destinada a autofinançar el grup.

En 1956 va cedir per l'ús public un terreny de 45'000 m² a Rüschlikon, amb la idea de crear un parc d'atraccions i d'oci per les classes populars: le "Pré Vert", predecessor d'altres parcs com ara Le Signal de Bougy: un lloc fantàstic on hem passat tants diumenges amb la canalla ... quan eren més petits, clar.

Políticament, Duttweiler se la tenia botada als franc-maçons, als que va intentar excloure en 1934 del dret d'associació que els reconeix la Constitució Federal. Un any més tard va fundar un nou partit: L'Alliance des Indépendants (7) que defensava la idea de federar el liberalisme econòmic i el progrès social. Mai no va arribar a estendre's electoralment més enllà de la zona germanòfona i va llençar dues iniciatives populars que van ser rebutjades pel poble: la setmana laboral de 44 hores (1958) i l'abolició dels privilegis fiscals (1976). Durant els 70's el partit comença a estar influenciat pel moviment dels ecologistes. Una tendència que, als 80's, es presenta ja com a majoritària. Feia anys que "Dutti" havia deixat aquest món i Migros va deixar de subvencionar un moviment que se li escapa de les mans i que, atrapat entre els ecologistes i els socialdemòcrates, va acabar desapareixent ... amb la majoria dels seus membres integrant a finals dels 90's el partit dels Verds.

Es possible que si "Dutti" no hagués estat un lider carismàtic i autoritari no hagués arribat a fer la meitat del que va fer. Però aquells que'm coneixeu sabeu que és un tipus de personatges que no m'agraden. Més que res, perquè acaben rodejats de personatges minúsculs als que l'herència els va massa gran i no saben massa bé què fer amb ella. I estic més que segur que, si pogués sortir de la tomba i veiés en què s'ha transformat tot el que va posar en peu, se'n tornaria de cop al forat.

De totes maneres, pels temps que corren, i veient a diari tot el que veig, crec que val la pena retenir de l'obra de Duttweiler que un altre capitalisme, amb una forta orientació social, no solament és possible, sinó que'n "Dutti" ho va demostrar amb fets. A partir d'aquí, que cadascú defensi el model social que més li convingui. Però que ningú ens vingui amb la historia de que les coses son com son perquè no poden ser d'una altra manera.


  1. Dutti, Monsieur Migros, RTS, 01.05.2016
  2. Dutti, Monsieur Migros, Fiche pédagogique, e-media.ch, 07.05.2008
  3. El primer supermercat a Espanya es va obrir, a iniciativa del Ministeri de Comerç, el 1957 (López, Alfred (2012): ¿Cuál es el origen de los supermercados en España?, 20 Minutos, 25.04.2012
  4. Si et passes per la pàgina de Hotelplan Holding AG, veuràs en la llista d'empreses del grup alguna que segur que coneixes, com ara Interhome.
  5. La meva dona i jo, com tants altres suïssos, tenim accions de la cooperativa (en aquest cas la del cantó de Vaud) per les que no hem pagat un franc. Regularment rebem una revista publicada per la cooperativa i se'ns informa de la convocatòria de reunions de cooperativistes i de les propostes que es sometent a vot. Francament no hem participat mai. 
  6. Wikipedia: Coop (Suisse)
  7. Wikipedia: Alliance des indépendants

No comments: