Wednesday, December 14, 2016

the japan's demographic disaster



Com hem de reaccionar quan un dels més grans propietaris de terres del planeta, Ted Turner, ens parla en termes apocalíptics de l'amenaça per l'espècie humana del creixement de la població? I com hem de reaccionar quan els mitjans de comunicació identifiquen aquesta amenaça a l'Africa o a l'Amèrica Llatina?


Quina és la densitat de la població per km2 a Europa, comparada amb les de Africa o Amèrica Llatina? I si els problemes de sostenibilitat que pugui tenir el planeta no estiguessin lligats al creixement de la seva població sinò als sistemes de producció i de consum?

Son algunes de les interessants qüestions que es posa el realitzador austríac Werner Boote en el seu documental: Population boom [1] [2]. Boote surt a la recerca de respostes a aquelles i moltes altres preguntes en un periple arreu del món.

No estic d'acord amb algunes de les idees de Boote. I, malgrat que hi hagi encara plaça per a molta més gent, no crec que sigui una bona idea seguir omplint el planeta de humans. De totes maneres, no puc sinò saludar la idea de Boote de trencar, amb unes entrevistes ben escollides i molt ben preparades, les assumpcions catastròfiques vehiculades pel sensacionalisme mediàtic.



De totes maneres, cada cop que escoltis alguna cosa sobre la superpoblació del planeta, et proposo que't miris un atlas i després vagis a Wikipedia i et miris el nombre de habitants de Canadà i d'Austràlia (36 i 24 milions respectivament en 2016). I si et diuen que, a la majoria del territori d'aquests països, no es pot viure, et proposo que comparis el territori i el nombre de habitants amb els de l'Aràbia Saudita (30 milions el 2016).



I què passa amb Japó? Imagino que tu també t'has criat en la imatge d'un Japó angoixant i superpoblat, amb gent per tot arreu i uns vagons de metro on destaca la presència a les andanes dels empleats que s'ocupen d'empaitar el personal perquè puguin tancar les portes. Un Japó on hi han hotels en els que les habitacions són semblants a nínxols. Un Japó amb apartaments minúsculs i fora de preu ....

Doncs bé, resulta que a causa d'una taxa de natalitat molt baixa, el país està patint la pitjor crisi demogràfica de la seva història: Japó està perdent 200.000 habitants per any. A aquest ritme, un terç de la població podria desaparèixer d'aquí mig segle.

Desprès de tot el rentat de cervell que hem patit durant anys sobre els problemes de la superpoblació, hom podria considerar que la baixa de la població al Japó seria una bona noticia. Ho deien al Business Insider amb unes gràfiques molt reeixides: Japan's Demographic Nightmare Illustrated In An Exquisite GIF. També a The Economist: Japan's demography. The incredible shrinking country. Però per una visió dramàtica de la davallada demogràfica el millor és llegir-se aquest article al Nikkei Asian Review: Japan's demographic collapse points to grim future: L'escola Primària de Yubari, al centre-oest de Hokkaido, es va haver de tancar el 2011 i s'ha convertit en una granja. El gimnàsi és un hivernacle per als espàrrecs blancs i la xicoira. El blat de moro creix a l'antic pati de l'escola ...

El govern japonès i altres institucions locals també han decidit acabar amb aquesta situació inadmissible. Sobre la manera de fer-ho ... En fi, et deixo mirar-te un reportatge de M6 TVJapon : le sexe et l'amour en crise. que vaig veure a iTele i va convèncer-me, aquest cop ja definitivament, de no tornar-me a escoltar seriosament cap demògraf mai més a la vida.

No comments: