Thursday, January 18, 2018

$500 billion mega city in Saudi Arabia

Alaa Shahine et al (2017): Saudi Arabia Just Announced Plans to Build a Mega City That Will Cost $500 Billion, Bloomberg, 24.10.2017

Fins ara ens ho havien presentat com una guerra de sectes al sí d'una mateixa religió. També ens havien parlat de la democratització i dels canvis polítics impulsats pel nou lider del règim d'Aràbia Saudita.

El passat mes d'octubre, a Bloomberg ens parlaven d'un "projecte saudita" per la construcció d'una megalòpolis que portarà per nom: Neom (1). Però el fet que la seva construcció hagi demanat la creació del fons sobirà més important del planeta, i que políticament es recolzi en un concepte de "zona lliure" que va ser pioner a Dubai, una zona que no només està exempte de taxes, sinó que també disposa de les seves pròpies regulacions i lleis i on, per tant, es pot treballar al marge de les lleis dels estats, va ser resumit frívolament pels articulistes de Bloomberg com una concessió del règim saudita a les necessitats de l'obertura al turisme.

Deutsche Welle (Español): Neom, el megaproyecto de Arabia Saudita, Youtube, 26.10.2017

I sembla que no. Que no es tracta d'una megalòpolis orientada al turisme de luxe. Per tenir una idea molt més precisa, et proposo llegir un article signat per Arnaud Dotézac (2) i publicat a principis d'any al magazín econòmic suís Bilan. Aquest article ens presenta, més enllà de la construcció de la nova megalòpolis, què és el que es troba darrera de la seva construcció i el perquè de l'elecció de la seva situació jurídica i geopolítica:
C’est ainsi que l’on comprend mieux l’alliance du groupe japonais Softbank avec le royaume saoudien. Son fondateur visionnaire Masayoshi Son a en effet convaincu MBS de créer avec lui «Vision Fund», plus gros fonds techno de l’histoire, à hauteur de 100 milliards de dollars. Or, c’est grâce à ce fonds qu’il vient de racheter les deux leaders incontestés de la robotique militaire que sont Boston Dynamics et la discrète Shaft à Alphabet, holding de Google (3). Google souhaitait en effet s’en débarrasser, officiellement en raison d’une commercialisation difficile, mais plus vraisemblablement à cause des égratignures à son image qu’ont provoquées les vidéos de ses chiens-robots effrayants, dont on ne sait ce qu’ils seraient capables de faire aux humains si leur intelligence «artificielle» venait à se dérégler.

Mais Google y a toujours un œil, notamment via le fonds Innovations Endeavors d’Eric Schmidt, patron d’Alphabet. Quant à la DARPA, agence de recherche du Pentagone qui a entièrement financé les applications militaires de ces entreprises, il est évident qu’elle ne va pas s’en séparer. Neom lui offrira aussi ses quartiers. Neom sera donc le lieu rêvé pour enfin réaliser la «singularité», cet oxymore qui désigne ici la fusion de l’homme et du robot, et qu’aucune loi désuète ne viendra contrecarrer.
Les aliances geoestratègiques de la monarquia saudita amb els USA, Egipte i Israel, la guerra al Iemen, i les tensions amb Iran i Qatar, farien part d'un quadre geoestratègic que aquest article presenta en tota la seva complexitat.

El fet de sostraure el desenvolupament i la construcció de robots militars als poders judicial dels USA i Israel, per realitzar aquestes activitats en una zona lliure de tota jurisdicció, és quelcom que hauria de començar a preocupar-nos. I molt, abans que no sigui massa tard !


  1. Alaa Shahine et al (2017): Saudi Arabia Just Announced Plans to Build a Mega City That Will Cost $500 Billion, Bloomberg, 24.10.2017
  2. Arnaud Dotézac (2018): L’Arabie prépare l’après-pétrole, Bilan, 05.01.2018
  3. Ingrid Lunden (2017): SoftBank is buying robotics firms Boston Dynamics and Schaft from Alphabet (Google), techcrunch.com, 08.06.2017

1 comment:

Roy Batty said...

Jordi Joan Baños: El árido futuro de Neom, La ciudad del porvenir que Arabia Saudí construye de cero en la costa ya levanta resquemores, La Vanguardia, 28.04.2020