| source: Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017 |
El passat 27 de Desembre vaig llegir una notícia a l'edició suïssa del 20minutes.ch que em va sorprendre. Deia que l'empresa responsable de la gestió de les infraestructures ferroviàries dels Països Baixos: ProRail (1) tenia la intenció de dur a terme enguany 'almenys una prova' amb un tren automatitzat i que això faria dels Països Baixos "un país pioner en la conducció automatitzada de trens" (2). Aquesta notícia era confirmada per Alstom (3), que publicava a finals de Gener l'acord amb ProRail i la companyia neerlandesa Rotterdam Rail Feeding (RRF) (4) per la realització d'aquest projecte.
L'objectiu del projecte Alstom/ProRail/RRF seria instal·lar a una locomotora de RRF un sistema Automatic Train Operation (5) que Alstom ha desplegat al Réseau express régional d'Île-de-France (RER) (6). El test se centraria en el transport de mercaderies i es realitzaria sobre 150 km a una de les línies més conegudes (i polèmiques!) de la xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies: Betuweroute (7), entre el port de Rotterdam i el centre logístic d'enllaç amb els ferrocarrils de la RFA a Valburg (8), amb la locomotora circulant durant 100 km sense intervenció del conductor, gràcies als estàndards europeus de senyalització (9) amb els que la línia està equipada.
Et deia que l'article em va sorprendre perquè, tractant-se d'un diari que es publica a Suïssa, en cap moment va mencionar el que s'estava fent al nostre país des de fa temps.
Mentre al 20minutes.ch del 27 de Desembre ens presentaven un projecte sobre paper que afirmava que convertiria els neerlandesos en una mena de pioners dels trens automatitzats gràcies a un primer test programat pel 2018, el mateix diari ens anunciava, tres setmanes abans!, el primer test realitzat pels ferrocarrils federals suïssos el 04.12.2017 amb tren automatitzat que, a una velocitat de 160 km/h va fer el trajecte de poc més de 60 km entre el principal nus ferroviari del país, a Olten,, i la capital federal, a Bern (10).
El test es va dur a terme durant tres nits, amb trens especials sense passatgers i fora dels horaris públics.
Tant la tecnologia amb què compta fer el seu primer test la societat neerlandesa ProRail, com utilitzada pels ferrocarrils federals suïssos, es recolzen en els estàndards europeus de senyalització, que es van desplegar per a Suïssa en 2004, a una línia d'alta velocitat entre Bern i Zürich, tres anys abans que aquest sistemes es despleguessin a França i als Països Baixos. (cf. 9).
En el cas del mòdul de Stadler Rail, els senyals de control s'envien des del centre de comandament a la locomotora a través de la xarxa de telefonia mòbil de SBB/CFF/FFS: bàsicament, es tracta de les dades ETCS (e.g. la velocitat màxima permesa) i les dades ADL (e.g. la velocitat òptima que cal respectar) a més, naturalment, d'altres senyals necessaris per a la conducció del comboi.
Tant els tests de SBB/CFF/FFS com els de ProRail no tenen com a objectiu emular els sistemes de conducció automàtica actualment desplegats a línies de metro com la de Lausanne. En ambdós casos no pretenen anar més lluny d'un nivell de GoA de 2 (cf. 5): el nivell més generalitzat dels sistemes d'automatització fora de les línies de metropolitans. En el cas dels trens, si l'arrencada i l'aturada són automatitzades, el maquinista controla i acciona l'obertura de les portes, desactiva la conducció automatitzada del tren quan es fa necessari i s'encarrega de prendre el control i aplicar una solució a tot tipus d'emergència.
Els Països Baixos han fet la seva part de la feina amb la construcció de la Betuweroute (cf. 7), que connecta el port de Rotterdam amb els nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a la RFA. També a Suïssa hem fet la nostra feina amb la construcció del Tunel del Gothard (20) i dels nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a Itàlia i a la RFA.
Malauradament, ni alemanys ni italians han fet encara el treball necessari perquè el transport de mercaderies per ferrocarril, des de la Mediterrània al Mar del Nord sigui una realitat.
En el cas dels alemanys desconec si tenen algun projecte en curs, però si un dia troben una solució intermodal (ports, aeroports, xarxa ferroviària i autopistes) que permeti connectar els trens que arriben del Mar del Nord, els que arriben de Gènova, Milà i Venècia i els que arriben de la Xina via el Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway (21) estic convençut que estarem davant d'una solució logística d'unes dimensions que actualment no ens podem ni imaginar.
L'objectiu del projecte Alstom/ProRail/RRF seria instal·lar a una locomotora de RRF un sistema Automatic Train Operation (5) que Alstom ha desplegat al Réseau express régional d'Île-de-France (RER) (6). El test se centraria en el transport de mercaderies i es realitzaria sobre 150 km a una de les línies més conegudes (i polèmiques!) de la xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies: Betuweroute (7), entre el port de Rotterdam i el centre logístic d'enllaç amb els ferrocarrils de la RFA a Valburg (8), amb la locomotora circulant durant 100 km sense intervenció del conductor, gràcies als estàndards europeus de senyalització (9) amb els que la línia està equipada.
Et deia que l'article em va sorprendre perquè, tractant-se d'un diari que es publica a Suïssa, en cap moment va mencionar el que s'estava fent al nostre país des de fa temps.
El test es va dur a terme durant tres nits, amb trens especials sense passatgers i fora dels horaris públics.
Aquest test està integrat al programa suís SmartRail 4.0 (11), que associa els líders del projecte: la companyia dels ferrocarrils federals (12) i el constructor Stadler Rail AG (13) amb altres companyies i associacions: BLS AG (14), Schweizerische Südostbahn AG (SOB) (15), Rhätische Bahn (RhB) (16) i Verband öffentlicher Verkehr (VöV) / Union des transports publiques (UTP) (17).
 |
| source: lawlz.org |
En el cas del mòdul de Stadler Rail, els senyals de control s'envien des del centre de comandament a la locomotora a través de la xarxa de telefonia mòbil de SBB/CFF/FFS: bàsicament, es tracta de les dades ETCS (e.g. la velocitat màxima permesa) i les dades ADL (e.g. la velocitat òptima que cal respectar) a més, naturalment, d'altres senyals necessaris per a la conducció del comboi.
Tant els tests de SBB/CFF/FFS com els de ProRail no tenen com a objectiu emular els sistemes de conducció automàtica actualment desplegats a línies de metro com la de Lausanne. En ambdós casos no pretenen anar més lluny d'un nivell de GoA de 2 (cf. 5): el nivell més generalitzat dels sistemes d'automatització fora de les línies de metropolitans. En el cas dels trens, si l'arrencada i l'aturada són automatitzades, el maquinista controla i acciona l'obertura de les portes, desactiva la conducció automatitzada del tren quan es fa necessari i s'encarrega de prendre el control i aplicar una solució a tot tipus d'emergència.
Lors des tests d’automatisation effectués par les CFF et Stadler sur le tronçon Rail 2000 entre Berne et Olten, un train duplex a fait l’objet de freinages et d’accélérations automatiques en présence d’un mécanicien, par le biais d’un nouveau système d’assistance à la conduite. En outre, le train a respecté un programme de régulation de la vitesse, destiné à assurer une circulation particulièrement économe en énergie. Ce niveau d’automatisation est comparable à un pilotage automatique: le mécanicien est en cabine, il surveille ce qui se passe et intervient si nécessaire. Ce nouveau système d’assistance à la conduite se fonde sur le système européen de contrôle de la marche des trains (ETCS Level 2) et sur le système de régulation adaptative (ADL) développé par les CFF pour favoriser une conduite propre à économiser l’énergie (18) .Encara que el projecte SBB/CFF/FFS sigui actualment el més avançat que s'està realitzant al nostre país, no és l'únic. Cal mencionar també altres tres projectes que Le Temps ens presentava el passat 23.06.2017 (19):
- El projecte pilor de Schweizerische Südostbahn AG (SOB) de conducció automatitzada en un tram de 20 km al Wahlkreis de Toggenburg (St. Gallen). SOB espera equipar el 2019 els vehicles de la línia existent entre Mogelsberg (el node ferroviari regional de Wattwil) i la terminal de Nesslau, llançar el projecte pilot sense passatgers l'any 2020 i l'explotació comercial entre 2023-2025.
- Un altre projecte de conducció autònoma està previst al cantó de Basel-Landschaft, a una línia de 13 km entre Liestal i Waldenburg.
- Finalment, també s'estaria estudiant una solució similar per al nou enllaç ferroviari subterrani entre Neuchâtel (479 msnm) i La Chaux-de-Fonds (992 msnm), però es tracta d'una solució amb un cost molt elevat i es probable que no es dugui a terme abans que finalitzin de manera positiva els altres projectes.
 |
| source: entremont-autrement |
Malauradament, ni alemanys ni italians han fet encara el treball necessari perquè el transport de mercaderies per ferrocarril, des de la Mediterrània al Mar del Nord sigui una realitat.
En el cas dels alemanys desconec si tenen algun projecte en curs, però si un dia troben una solució intermodal (ports, aeroports, xarxa ferroviària i autopistes) que permeti connectar els trens que arriben del Mar del Nord, els que arriben de Gènova, Milà i Venècia i els que arriben de la Xina via el Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway (21) estic convençut que estarem davant d'una solució logística d'unes dimensions que actualment no ens podem ni imaginar.
- Wikipedia: ProRail [en] // ProRail - Home Page
- Premier test de trains sans conducteur en 2018, 20minutes.ch, 27.12.2017
- Alstom to perform automatic train operation test drive with Prorail and RRF on the Betuweroute in the Netherlands, Alstom, 22.01.2018 // Veure també Wikipedia: Alstom [fr] // Alstom - Home page (Switzerland); Raphaël Ebenstein: SNCF - le train sans conducteur bientôt sur les rails en France, francetvinfo.fr, 14.06.2017 (La SNCF travaille actuellement à un projet baptisé "train drone" pour fabriquer des TGV autonomes, selon nos informations. Un prototype devrait être testé en 2019 pour le transport de marchandises, puis, à partir de 2023, pour les TGV avec voyageurs).
- Rotterdam Rail Feeding (RRF) - Home Page
- Wikipedia: Automatic train operation [en]. Veure en aquesta entrada: Types of train automation - Grades of Automation (GoA) of trains // Veure també: Cómo se conduce un tren de alta velocidad, Vía Libre, 03.12.2010
- Wikipedia: Réseau express régional d'Île-de-France [fr] // Emily O'Dowd: Alstom begins implementation of "vital" €20m Automatic Train Operation in Paris, SMART-RAIL, 24.05.2017
- Wikipedia: Betuweroute [en][fr]
- Konings, Rob (Editor, and al.) (2006): The Future of Automated Freight Transport: Concepts, Design And Implementation, Edward Elgar Pub, 2006 (Amazon)
- Wikipedia: Système européen de contrôle des trains. El Sistema Europeu de Control del Tren (abreujat com ETCS) és un innovador sistema de senyalització ferroviària associat al control de velocitat. És un component del Sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS), que te com objectiu substituir la gran quantitat de senyals de terra, sistemes de senyalització i repetició de senyals en cabina utilitzada actualment a les diverses xarxes ferroviàries europees.
- Stefan Ehrbar: Les CFF testent le premier train automatique, 20minutes.ch, 05.12.2017 // Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017
- No confondre amb el programa europeu SMART-RAIL o amb la comunitat anomenada SmartRail Word.
- Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany SBB (Schweizerische Bundesbahnen), en francès CFF (Chemins de fer fédéraux suisses) i en italià FFS (Ferrovie Federali Svizzere).
- Stadler Rail AG: Home Page // Veure també en aquest blog: Des de Thurgau a la Pobla de Segur, 23.08.2016; The energy strategies of Swiss Federal Railways (1), 04.06.2015
- Wikipedia: BLS [fr] // BLS AG - Home Page
- Schweizerische Südostbahn AG (SOB) - Home Page
- Wikipedia: Chemins de fer rhétiques [fr] // Rhätische Bahn (RhB) - Home Page
- Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany Verband öffentlicher Verkehr (VöV), en francès Union des transports publiques (UTP) i en italià Unione dei transporti pubblici (UTP)
- De nouveaux systèmes d’assistance pour davantage de capacités et de sécurité, SBB-CFF-FFS, 05.12.2017
- Bernard Wuthrich: Y a-t-il un pilote dans la cabine?, Le Temps, 23.06.2017
- Laurent Aubert: Le nouveau Gothard donne des ailes à CFF Cargo, Tribune de Genève, 27.12.2016 // Tamara Ritter: «Le jeu en valait la chandelle» - une année TWC 2017, blog.sbbcargo.com, 11.12.2017
- Veure en aquest blog: La nova Ruta de la Seda (02.08.2013); La nova Ruta de la Seda II (25.08.2013); Philippe Rekacewicz, cartògraf (23.09.2013);
No comments:
Post a Comment